Bueno família, ja fa quasi una setmana que estem a
la selva i va sent hora de contar que estic viva i encara no he pillat malària,
i com aquí tots tenen un blog i a mi me fa molta perea posar-me a escriure
mails i pujar fotos al facebook pues blog serà. (No intente competir en els
Chicago updates de Maria, però ací puc intercalar fotos... :P )
Dia 1
Després de un viatge etern, de córrer per l’aeroport
de Bogotá per no perdre el enllaç i de las peripercias varias del viatge típic vam
arribar a Quito. Vam passar allí la nit, vam conèixer als nostres nous companys
(que no sabíem que teníem), i vaig anar a registrar el meu visat, així que ara,
i fins que vaja a Quito a per ell, no tinc passaport...
A migdia del divendres ja vam tirar cap a Lago
agrio i va ser un viatge mol impressionant perquè Quito esta en la serra i Lago
a uns 200 metres del nivell del mar, així que vam pujar a 4000m per baixar fins
la zona amazònica i el paisatge es increïble. Una de les poques coses que no es
verda es el oleoducte que porta el petroli de Lago fins la costa, que li dona
el toc depriment que tot paisatge necessita...
Poc abans de arribar vam parar a veure la posta de
sol al pont de “Toni el suizo” sobre el riu Aguarico. Indescriptible.
Dia 2
El primer dia a la finca ens desperta un festival
de regueton a tota llet a les 6 del matí. No recordàvem que era dissabte i açò
esta ple de estudiants... pero bueno, energia! Ens vam instal·lar be i ens van
ensenyar la finca i després de dinar vam baixar a la ciutat. Per arribar allí has
de caminar uns 15 minuts per un caminet i després pillar un bus, però no vam
pensar que migdia al ecuador quan fa una setmana que no plou no es el millor
moment per caminar i casi morim intentant arribar a la carretera (asín sin exagerar).
El bus va resultar ser una espècie de camió en la part de darrere habilitada en
uns bancs de fusta i ple a rebentar de gen, en un tio penjant per fora que t’anava
fent hueco i et cobrava així al vol en el camionet en marxa, prou folklòric
tot, sobretot la senyora que estava al beu costat en un banc en el que sense
dubte sobraven per lo menos dos persones i que mos mirava en cara asesina.
Lago es molt caòtic i fa molta molta calor, però la
veritat es que te el seu encant, i mig litro de jugo val 1’25$, així que prou
be com a primera toma de contacto.
Quan vam tornar i ja estàvem en pijama va vindre
el guarda de seguretat a dir-nos que una chancha (cerda) estava de part i que
si volíem anar, i allí que mon anem en les llinternetes a lo explorador que poc
mos faltava per a anar en les crocks i els calcetinets... tota una estampa
vamos
Dia 3
Al tercer dia, i gracies a deu, per fi va ploure. Com
en diumenge no hi ha treballadors ens van recomanar anar al parque PERLA, que
es com una reserva natural del govern. Quan vam arribar allí i ens vam posar
davant de la laguna, en tot de vegetació i verd al voltant i l’aigua que caía crec
que va ser el primer moment que ens vam donar conter realment de on estàvem, i
va ser una sensació prou indescriptible. Allí també vam conèixer un dels
animals mes adorables que he vist mai, un cuchucho (si, es el nom del animal)
que se dia Darwin, mascota del nostre guia al parc (també Darwin).
Casi caic al aigua al passar per este pontet per a arribar a la caseta esta des de on tiraves galletetes i veies com les piranyes les devoraven. Després de veure això la tornada va ser molt mes divertida...
Casi caic al aigua al passar per este pontet per a arribar a la caseta esta des de on tiraves galletetes i veies com les piranyes les devoraven. Després de veure això la tornada va ser molt mes divertida...
Dia 4
Avui dilluns ha sigut el nostre primer dia de treball,
Inma i Jorge han anat a les visites a les finques en el projecte de custodia
ambiental i Tamara i jo ens hem quedat a la finca a treballar en la “puesta en
marcha” de la incubadora i hem fet la nostra primera aportació projecte. Hem “creat”
un cuarto oscuro per al ovoscopio, es a dir, hem cobert els vidres de la
oficina en uns cartons, que si, que es una tonteria, però no se li havia
ocurrit a ningú...
I este es el meu nou amic Saji el sajino mol feliç
a hora de dinar.
Espere no haver-vos avorrit mol i que algú (que no
siga ma mare) haja aconseguit llegir fins el final.
Besitos amazònics! J
Aiiiii aiiiii aiiiiii!! Quin amor d'animaleeeets!! Jo vull un Sajiii jajajajajaja Molt be Mar! Que guai tot, quins paisatges, quina exploradora mes sexy quines hiperboles mes reconfortants xD he de dir que el nivell hiperbolic esta en el punt just que m'indica que estas be jajajajajajja pues esoo, que continues fent el blog que mos enriurem molt, pero que no te exime del skype de vega en quan eeh? Muamuaaaa be happyyyy ^^
ResponEliminaJo també he llegit aquesta primera entrada :p . I a pesar de que estic en temps de repós després de dar també algunes voltes around the world m´has fet que em piquen de nou les ganes de eixir. Una abraçada forta i contiua escrivint, que continuarem llegint ;)
ResponEliminaÁngel